El nostre professor, ens ha fet desviar-nos una mica del nostre tema (la música), per parlar de Chernobil, la pitjor tragèdia del S.XX que va ser silenciada, fins ara després de quasi 25 anys sabem la veritat. Ara podríem dir que la fi del món va començar aquell dia d’Abril de 1986, quan es va alliberar una gran quantitat d’energia que estarà present durant els pròxims 24.000 anys. Tindrà que veure tot això amb el que està passant actualment en el nostre món i les noves malalties?
Tot va començar el 26 d’Abril de 1986, a la 1 de la matinada, 23 minuts i 58 segons a Pripyat, quan els treballadors de la central nuclear van voler realitzar un experiment (en teoria l’haurien d’haver fet 3 anys abans), van cometre una sèrie d’errors inexplicables. L’experiment tractava d’aprofitar energia elèctrica. A mesura que avançaven l’experiment els treballadors escolten forts cops, no li donen importància ja que prefereixen continuar endevant, però cada vegada els cops són més intensos i aquí comença el temor i la por, ordenen disminuir l’energia polsant un botó que la equilibrava però ja res responia, ni ells ja que van morir sense deixar testimoni, en aquest moment neix l’explosió. Adults i nens van sortir a contemplar aquell sol de mitjanit, i alhora sentien petits impactes d’aigua que recorrien el seu cos, però no eren gotes d’aigua si no el pas invisible de partícules subatòmiques que travessaven pell i òrgans, ja que no sabien que el reactor nº4 de la central nuclear de Chernobil havia saltat pels aires provocant una vola de foc que tornava al terra amb gran radioactivitat, que es va estendre per l’est i després pel nord. Valents es van apropar allò que encara desconeixien i al tornar tenien un color estrany a la pell inclús sota la roba, era el bronzejat nuclear senyal d’una mort horrible , com molts símptomes d’una radiació massiva aguda: dolors intestinals, nàusees, vòmits, diarrees amb sang i intens dolor de cap, els pròxims dies comença a caure el cabell i hi ha hemorràgies en les mucoses.
Valeri Legasoff(ingenier cap de la central) sabia com molts, que el que estava passant no era gens bo per a la humanitat així que va manar la evacuació immediata però no li van fer cas, ja que no volien estendre el pànic, els ciutadans al no saber la veritat pensaven que l’estat vetllarien per ells i que els informarien de qualsevol perill, i per culpa d’això aquests van estar sotmesos 3 dies al perill extrem.
L’explosió havia creat una gran esquerda que s'havia de tapar, i els homes van ser qui es van sotmetre a una mort segura, molts es van oferir voluntaris sabent que aquell seria l’últim moment de vida que tindrien i, d'altres van ser obligats pensant que podrien sobreviure, ja que els hi donaven falses esperances dient-los que li multiplicarien el sou per 6. Després d’això van detectar nous i greus problemes en les comportes de drenatge situades sota del reactor, Legasov va demanar 3 voluntaris que se sotmetrien a una espècie de depòsits altament radioactius, 2 anys més tard Legasov es treu la vida amb un tret al cap.
Però el drama no acaba aquí continua amb una planta anomenada AJENJO, es una planta que té unes arrels i fulles molt dolentes que en l’antiguitat servia per amargar les aigües ja que pensaven que la barreja formava un verí. L’últim llibre de la bíblia l’Apocalipsi escrit per Sant Juan explica que hi ha uns àngels exterminadors que acaben amb el món, però el més perillós és el tercer que provoca la sortida d’una estrella (anomenada ajenjo) com un sol en meitat de la nit que caurà de nou a la terra i contaminarà les aigües i a les persones, curiosa similitut amb el que va passar a Chernobil, però això no és el pitgor, el més terrorífic es que Chernobil en ucraïnès significa AJENJO, serà una casualitat?
La ciutat de Chernobil estarà deshabitada fins els pròxims 24.000 anys. Les persones que abans vivien en aquesta ciutat van evacuar en altres llocs, però moltes d’aquestes han escollit tornar a la seva llar, a Chernobil, no tenen temor volen seguir vivint on sempre ho han fet, en canvi altres temen a la radioactivitat i no voldran tornar mai més a Chernobil, però la pregunta es com pot ser que aquelles persones que van evacuar a un altre lloc moren ràpid i en canvi aquelles que no han volgut oblidar Chernobil, poden seguir vius anys amb la radioactivitat al seu voltant, la resposta el temor que capta el cervell.
En la meva opinió crec que és informació que et deixa amb la pell de gallina, però per altre banda crec que no hauria de ser una sorpresa perquè ja s’hauria d’haver informat abans i no esperar anys i anys per desvelar-la. Aquest dimarts 26 d’Abril és el 25è aniversari de l’explosió i de recordar aquelles persones que van donar la vida per la humanitat del futur.
Aquí us deixo algunes fotografies del famós fotògraf Igor Kostin, que va viure en primera persona la desgràcia:
CLÀUDIA
