EL QUE VERITABLAMENT VA SUCCEIR A TXERNÒBIL

El professor ens ha fet veure un vídeo anomenat “La fi del món”, relacionat amb el desastre nuclear que va succeir a 6 km d’una ciutat (Pripyat) a Ucraïna, el 26 d’Abril de 1986 a la 1’23 h de la matinada, tot just fa 25 anys. Una explosió al reactor número 4 va provocar una gran despesa de residus radioactius a l’atmosfera, que va perjudicar horrorosament a la salut de les persones, al clima, a l’atmosfera, als animals... Aquesta desgràcia ens recau a tothom, la contaminació de l’atmosfera, l’aire i l’aigua ja no son el mateix, ara patim les conseqüències d’aquest error en la central nuclear més potent del món. Ara i durant 24.000 anys, Txernòbil serà la “Zona Morta”.

La radioactivitat va ser descoberta accidentalment per Antoine Henri Becquerel (París, França 1852 - Le Croisic, França 1908). Aquesta radioactivitat es feia servir per medicina, però, un dia una dona obsessionada amb aquest fenomen, va separar el nucli dels àtoms, creant una gran despesa d’energia. Aquesta energia es va aprofitar per a crear electricitat (central nuclear), ja que fa energia molt potent i a grans quantitats en poc temps i amb poques despeses econòmiques.

La central nuclear més potent del món es va crear al 1970, a Ucraïna. Era una de les centrals més segures de totes, o això deien, j a que segons treballadors i experts d’aquesta matèria afirmaven que la central no prenia les precaucions adequades... Fins que un dissabte 26 d’Abril de 1986 a la 1’23 de la matinada,no es saben ben bé les causes, es va produir una explosió al reactor número 4. Apunten que la causa d’aquesta explosió va ser que no van poder parar a temps la gran despesa d’energia radioactiva que creava el nucli de la central nuclear. 

Aquell dia, el habitants de Pripyat, Txernòbil, van tenir por... Por d’aquell resplendor enlluernador, d’aquella gran massa que va pujar al cel fosc d’aquella nit, il·luminant tot. Por de la fi del món. El habitants es van adonar de que alguna cosa no anava bé. Molts van sortir fora de casa per veure que havia succeït. Notaven l’aire pesat, picor al ulls, es marejaven...Eren els primers símptomes de la radioactivitat, era el principi de les seves morts segures. Homes es van apropar per veure que passava, altres els cridaven per a que apaguessin l’incendi en la central. Tots aquests homes no van sobreviure, tots van patir les conseqüències de la radioactivitat, 5 milions de vegades més superior a la que pot suportar un ésser humà. Quan van tornar de veure aquella catàstrofe, aquell pou que s’havia creat en el nucli de la central nuclear i que encara seguia contaminant tot allò que l’envolta, es van adonar que estaven bruns. Ningú va fer res.

 Al cap de 2 dies de l’accident, a Rússia van detectar-hi radioactivitat a les botes d’un treballador. Van trucar a Ucraïna, preguntant per la central nuclear de Txernòbil. La resposta que van rebre va ser el silenci. Vist això, militars amb màscares van anar a Txernòbil, a evacuar la ciutat, però ja era massa tard. El habitants van suportar la radioactivitat més de 2 dies. Ja no es podia fer res. La gent preguntava a aquells homes amb màscares que havia passat, ells deien que estaven fent proves. Tot això es va mantenir en secret fins no fa gaire. El habitants van ser evacuats en autobusos, sense res, amb la roba que portaven, deixant les cases i les mascotes com estaven. Molts sabien que no tornarien, altres van deixar notes dient als lladres que tornarien aviat, que no robessin res. Això va ser un dels altres problemes. Les mascotes quan es convertien en objectes perillosament radioactius les mataven. El lladres anaven a aquestes cases sense saber que estaven contaminades per radioactivitat, i que si passaven més de 5 minuts dins d’una habitació, moririen. Amb els objectes robats van fer mercat negre. Amb objectes radioactius, que passaven de mà en mà, contaminant tot allò que el toqués. Les persones que vivien en aquesta ciutat, poc a poc van patir les malalties que provoca l’energia nuclear. Càncer, tumors, mal formacions, etc... Eren els més habituals. Però, la gent que es va convertir en un objecte radioactiu, ho passava pitjor. La radioactivitat atacava fortament el cos humà. El cos es desfeia, literalment, i no podies fer res. Hi ha molts cassos de persones que han mort així, de mal formacions, de mutacions. Hi ha tres tipus d’energia radioactiva: Alfa, que no ens afecta, Beta, que afecta alguns òrgans en la pell i per últim, Gama, que no es pot parar i que destrueix tot. Després de 20 dies es va donar la notícia a la premsa. Tothom va quedar afectat amb aquesta explosió, el núvol radioactiu que va provocar va donar la tres vegades la volta al món. Ningú s’ho imaginava. Europa va quedar molt afectada, a Espanya, la zona amb més radioactivitat va ser el nord (Nord de Catalunya, País Basc...). Però... I el nucli del reactor? Encara seguia desprenen residus tòxics i radioactius a l’atmosfera. Van fer-hi uns túnels per tal de mantenir l’estructura de la central, així no queia i provocava més problemes. Després van llençar-hi una aigua especial per tal de que la radioactivitat es quedés dins. Van intentar tapar el forat llençant sacs de sorra amb helicòpters, però els pilots es marejaven per la radioactivitat o la màquina es tornava boja, i queien. La segona opció va ser enviar-hi robots, com els que s’envien a la Lluna, però quan arribaven a un perímetre, es descontrolaven i es trencaven. L’última opció va ser la que va funcionar. Abans de fer-la, molts homes experts que van intentar fer un mapa on s’indiqués les zones amb més radioactivitat van morir. De company en company, van passar-se els mapes cada cop més avançats. Fins que van acabar-lo i llavors van poder executar l’ultima opció per tal de salvar al món. Aquesta opció era enviar homes (liquidadors) vestits amb indumentària protectora per la radiació, però que no servien per res, a agafar el màxim de residus radioactius en tres minuts i llençar-los per tal de cobrir el forat del nucli. Set-cents mil homes van morir fent aquesta heroica tasca. La majoria no sabien què s’enfrontaven, els enganyaven dient-les que els hi pujarien el sou, altres ja ho sabien. Tots van morir, no passaven del mes després de fer això. Set-cents mil vides van sacrificar-se per el bé de la humanitat.

Aquestes dades, aquest accident, tot això va quedar en secret fins no fa gaire. La radioactivitat no només afecta a la vida humana. La naturalesa també ho va sofrir. Un bosc prop d’aquesta zona morta es va tornar vermell. El arbres no tenen fulles, els troncs són vermells i taronges, son completament radioactius. A molts pobles afectats per aquest desastre nuclear hi neixen mutacions, tan de persones com d’animals. Al cap d’un temps, es van obrir les portes del nucli. Tres miners que van tornar a fer els túnels van donar la seva vida per tornar-lo a tancar. Uns altres tres militars es van enfonsar en l’aigua del nucliper tancar les portes. Sabien que no tornarien. Ara, sembla que tot hagi passat. Però no és així, Xternòbil es l’anomenada “Zona Morta”, desèrtica. Tothom patim les conseqüències d’un fatídic error en el reactor número 4, a Ucraïna, del 26 d’Abril de 1986. Els components de l’energia nuclear son molts, i tots triguen un temps en desaparèixer... El plutoni és el que més triga. Per a que la Zona Morta pugui tornar a ser habitada, cal esperar 24.000 anys.

Moltes vides han mort, i encara avui moren. El càncer s’ha triplicat, les mutacions encara segueixen. Potser no cal cap tsunami ni terratrèmol ni cap catàstrofe natural per a que es produeixi la destrucció del nostre planeta. Potser només cal un altre desastre nuclear a més del de Txernòbil i Japó per tal d’exterminar a la vida humana. Ja no imaginem la fi del món amb alienígenes ni meteorits, ara imaginem la fi del món en mas dels humans. No calia tan patiment, tantes morts, tanta impotència per unes persones ambicioses que no van voler parar a temps i que van perjudicar a tot el món. La política, els militars, el president... tothom va mantenir en secret el que veritablement succeïa en Xternòbil. La política es preocupava més per la premsa estatunidenca que per la pèrdua de vides en l’accident. Ara sabem el que ha passat. Sabem de moltes històries que expliquen com van viure la radioactivitat. Sabem que hi ha hagut veritables herois que han lluitat per el món, per la patria.

Crec, que per molt que les centrals nuclears proporcionin molta energia i sense moltes despeses econòmiques, haurien de treure-les. El risc és molt elevat, les conseqüències desastroses i el planeta és molt fràgil. Crec que hauríem d’estudiar unes altres fonts d’energies que no destrueixin el món en només una explosió. Que per molt que s’hagués de gastar diners, moltes vides ho agrairien. Potser hauríem de treure les centrals nuclears per evitar la fi del món.

Esmeralda Ricci